Hola a tothom: us adjunto aquest enllaç amb una notícia de premsa relacionada amb l'avortament. -Creieu que el canviar els supòsits farà que l'actitud de la població vers aquest tema canviï? -I els professionals sanitaris hi poden dir quelcom o son només els polítics el que ho decideixen?
Deixant de banda la part política, penso que tothom hauria de ser lliure de decidir sobre el seu futur, i mes en aquest tema, ja que un nen es per tota la vida, encara que a vegades la gent sembla que no es conscient, però això si, amb límits. No pot ser que una persona no utilitzi mètodes barrera tant senzills i fàcils d’aconseguir com els preservatius, es quedi embarassada cada 2 per 3 i acabi avortant. En la meva opinió crec correcte els supòsits per avortar com risc per la mare, malformació fetal etc..., però també podrien incloure alguns com la situació econòmica de la parella, una dona que s'hagi quedat sola davant de l’embaràs i sigui incapaç de poder donar-li el millor al seu fill...Es la meva opinió, que en penseu?
Crec que cadascú hauria de poder decidir que fer valorant tant el seu estat social, com econòmic com el seu estat de salut. Però a la vegada penso que també és important ficar uns límits perquè hi ha gent que arriba a fer-ne un abús. Considero que el naixement d'un nen és un pas molt important i és important també pensar en el futur que aquest pot tenir, els pares del nen ja tenen la seva vida feta sigui quina sigui però com diu el Carlos un nen és per tota la vida i una decisió poc apropriada pot fer que aquest nen pateixi tota la vida sense tenir-ne ell la culpa.
Personalment crec que la dona hauria de poder decidir i escollir si vol tenir la criatura o no. Estic d'accord amb els meus companys, un fill és per tota la vida i demana responsabilitat i molta cura.No obstant tampoc estic a favor del abusos que la gent pot arribar a dur a terme.Penso que els límits són fonamentals depenen i tenint en compte cada una de les situacions. En efecte penso que hi ha d'haver uns límits però aquests darrers haurien d'estar gestionats per la sanitat i no tant per la política. El problema que jo hi veig en el meu darrer argument és que sanitat i política van directament lligades.
Personalment, crec que el tema de l'avortament es molt relatiu ja que en certes circumstàncies no es permet aquesta tecnica però en altres situacions son permeses. De vagades la situació de la persona no està lo suficienment valorada ja que en certes situacions extremes de la persona l'avortament no es apte i altres que no son tant importants si és permés. És doncs per aquest motiu que considero que aquesta llei hauria d'aporta certs límits ben especifics per evitar un abús i ser més concient de situacions més complexes.
Per donar la meva opinió sobre aquest tema diria al igual que les opinions conjuntes dels meus companys, que tot en aquesta vida s'ha de fer amb un pensament reflexiu i realista i per tant tot o bé quasi tot ha de tenir uns límits fixats, en el cas de l'avortament tota persona té el dret de dedicir sobre la seva vida en qüestió, això que anomenem llibertat d'expressió i pensament però els límits s'han de tenir presents en la nostra societat ja que s'ha de regular aquesta situació i s'han de tenir en compte tots els factors per els quals es vol avortar ja sigui per problemes de salut, malaltia, malformacions..etc..Tanmateix existeixen encara avui dia, persones que frivolitzen amb el tema de l'avortament o simplement no prenen les precaucions necessàries per evitar un embaràs no desitjat ja que tenir un fill suposa donar-li tota l'atenció i dedicació que es mereix per part de la seva família.
Jo també penso el que han dit els meus companys anteriorment, no estic en contra de l'abort, però s'haurien d'ampliar una mica les condicions de la mare, a part de malformació, risc per a la mare...també les condicions econòmiques i socials, i si és el primer cop que ho fa o ja ho ha fet més.
També penso que si s'arriba a practicar l'abort, hauria de ser el més aviat possible; ja que segons el meu punt de vista, abortar un nen de 6, 7, 8 o 9 mesos, si que es podria considerar un "assassinat"
hola a tots! crec que moltes vegades la decisió d’avortar d’una dona no és pas una qüestió de comoditat ni d’egoisme; més aviat penso que les dones que avorten es veuen pressionades per un seguit de factors socials que les motiven a dur a terme una interrupció del seu embaràs. La inestabilitat laboral, l’opinió social o la situació econòmica de l’embarassada ..
Així, si un embaràs i el manteniment d’un fill no impliquessin un seguit de responsabilitats, una pèrdua d’autonomia, ni limitacions laborals, econòmiques, etc. cap dona no tindria la necessitat d’avortar. Però la qüestió es basa en el fet que no vivim en una societat on tot és perfecte i, per tant, no totes les dones tenen facilitats per a dur endavant un embaràs o per a mantenir un nadó. Això tampoc no significa que més endavant els vulguin tenir, ja que qualsevol persona prefereix donar vida a un ésser quan aquest és volgut, i quan hi ha mitjans per a fer-ho. No té sentit dur endavant un embaràs si aquest fill no es desitja, i menys si comporta tenir-lo en males condicions. moltes gràcies.
Degut a l’evolució, modernització de la societat la visió de la dona sobre l’ avortament ha canviat com també el concepte de la família , abans no es podia avortar lliurament com ara, les dones havien de anar a avortar clandestinament amb tots els riscos que comportava. Afortunadament, el fet d’avortar ja no és un tema “tabou”, encara que a Andorra està prohibit avortar, les persones han de anar a Espanya o França per fer-ho. Considero que hem passat d’un extrem a l’altre, és a dir que segons quin jovent es considera la pastilla del l’endemà con un mètode anticonceptiu quan sabem perfectament que no ens protegeix contra les malalties de transmissió sexual. Personalment estic a favor de l’avortament, ja que tothom es lliure de decidir de interrompre l’embaràs, tant per qüestions personals com per possibles complicacions: com malformacions del fetus. També penso que hauríem de insistir en la promoció i prevenció en la joventut amb programes on es tracten temes relacionats amb la sexualitat. Per contra, estic en desacord que el tema de l’avortament es traslladi a nivell polític i religiós, no es poden generalitzar tots els casos, la decisió de avortar es personal i no es pot traslladar a nivells públics. Per això també és important tenir un marc legal ben definit.
Bones, jo crec que tota dona ha de tenir el dret a avortar si es el que dessitja, és evident que potser hi ha dones que abusen del fet que "puc avortar" i per tant no prenc mètodes anticonceptius, però potser aquests casos són mínims... com diu l'Anna tal i com ara està la vida, segur que moltes dones es veuen presionades a fer-ho perquè no tenen medis econòmics, ajudes, una estabilitat econòmica o fins i tot recolzament de la família...
D'altra banda, una mica relacionat amb això i amb l'objecció de consiència sanitària aprofito per deixar un article que he trobat que m'ha semblat interessant: http://www.temesdavui.org/ca/online/actualitat/recomanacions_per_regular_lobjeccio_de_consciencia_en_la_sanitat_un_dret_fonamental_en_perill
Hola a tothom:
ResponEliminaus adjunto aquest enllaç amb una notícia de premsa relacionada amb l'avortament.
-Creieu que el canviar els supòsits farà que l'actitud de la població vers aquest tema canviï?
-I els professionals sanitaris hi poden dir quelcom o son només els polítics el que ho decideixen?
http://www.lavanguardia.com/politica/20120201/54247361749/gallardon-ley-del-aborto-ninguna-mujer-carcel.html
Deixant de banda la part política, penso que tothom hauria de ser lliure de decidir sobre el seu futur, i mes en aquest tema, ja que un nen es per tota la vida, encara que a vegades la gent sembla que no es conscient, però això si, amb límits. No pot ser que una persona no utilitzi mètodes barrera tant senzills i fàcils d’aconseguir com els preservatius, es quedi embarassada cada 2 per 3 i acabi avortant. En la meva opinió crec correcte els supòsits per avortar com risc per la mare, malformació fetal etc..., però també podrien incloure alguns com la situació econòmica de la parella, una dona que s'hagi quedat sola davant de l’embaràs i sigui incapaç de poder donar-li el millor al seu fill...Es la meva opinió, que en penseu?
ResponEliminaCrec que cadascú hauria de poder decidir que fer valorant tant el seu estat social, com econòmic com el seu estat de salut. Però a la vegada penso que també és important ficar uns límits perquè hi ha gent que arriba a fer-ne un abús. Considero que el naixement d'un nen és un pas molt important i és important també pensar en el futur que aquest pot tenir, els pares del nen ja tenen la seva vida feta sigui quina sigui però com diu el Carlos un nen és per tota la vida i una decisió poc apropriada pot fer que aquest nen pateixi tota la vida sense tenir-ne ell la culpa.
ResponEliminaPersonalment crec que la dona hauria de poder decidir i escollir si vol tenir la criatura o no. Estic d'accord amb els meus companys, un fill és per tota la vida i demana responsabilitat i molta cura.No obstant tampoc estic a favor del abusos que la gent pot arribar a dur a terme.Penso que els límits són fonamentals depenen i tenint en compte cada una de les situacions. En efecte penso que hi ha d'haver uns límits però aquests darrers haurien d'estar gestionats per la sanitat i no tant per la política. El problema que jo hi veig en el meu darrer argument és que sanitat i política van directament lligades.
ResponEliminaPersonalment, crec que el tema de l'avortament es molt relatiu ja que en certes circumstàncies no es permet aquesta tecnica però en altres situacions son permeses. De vagades la situació de la persona no està lo suficienment valorada ja que en certes situacions extremes de la persona l'avortament no es apte i altres que no son tant importants si és permés. És doncs per aquest motiu que considero que aquesta llei hauria d'aporta certs límits ben especifics per evitar un abús i ser més concient de situacions més complexes.
ResponEliminaPer donar la meva opinió sobre aquest tema diria al igual que les opinions conjuntes dels meus companys, que tot en aquesta vida s'ha de fer amb un pensament reflexiu i realista i per tant tot o bé quasi tot ha de tenir uns límits fixats, en el cas de l'avortament tota persona té el dret de dedicir sobre la seva vida en qüestió, això que anomenem llibertat d'expressió i pensament però els límits s'han de tenir presents en la nostra societat ja que s'ha de regular aquesta situació i s'han de tenir en compte tots els factors per els quals es vol avortar ja sigui per problemes de salut, malaltia, malformacions..etc..Tanmateix existeixen encara avui dia, persones que frivolitzen amb el tema de l'avortament o simplement no prenen les precaucions necessàries per evitar un embaràs no desitjat ja que tenir un fill suposa donar-li tota l'atenció i dedicació que es mereix per part de la seva família.
ResponEliminaHola:
ResponEliminaus enllaço informació sobre l'anticoncepció d'emergència, ja que va sorgir parlant de l'avortament....
http://www.bioeticanet.info/investigacion/anticoncepcio.pdf
salutacions,
Montserrat
Jo també penso el que han dit els meus companys anteriorment, no estic en contra de l'abort, però s'haurien d'ampliar una mica les condicions de la mare, a part de malformació, risc per a la mare...també les condicions econòmiques i socials, i si és el primer cop que ho fa o ja ho ha fet més.
ResponEliminaTambé penso que si s'arriba a practicar l'abort, hauria de ser el més aviat possible; ja que segons el meu punt de vista, abortar un nen de 6, 7, 8 o 9 mesos, si que es podria considerar un "assassinat"
hola a tots! crec que moltes vegades la decisió d’avortar d’una dona no és pas una qüestió de comoditat ni
ResponEliminad’egoisme; més aviat penso que les dones que avorten es veuen pressionades per un seguit de factors socials que
les motiven a dur a terme una interrupció del seu embaràs. La inestabilitat laboral, l’opinió social
o la situació econòmica de l’embarassada ..
Així, si un embaràs i el manteniment
d’un fill no impliquessin un seguit de responsabilitats, una pèrdua d’autonomia, ni limitacions
laborals, econòmiques, etc. cap dona no tindria la necessitat d’avortar. Però la qüestió es
basa en el fet que no vivim en una societat on tot és perfecte i, per tant, no totes les dones tenen
facilitats per a dur endavant un embaràs o per a mantenir un nadó. Això tampoc no significa
que més endavant els vulguin tenir, ja que qualsevol persona prefereix donar vida a un ésser
quan aquest és volgut, i quan hi ha mitjans per a fer-ho. No té sentit dur endavant un embaràs
si aquest fill no es desitja, i menys si comporta tenir-lo en males condicions. moltes gràcies.
Degut a l’evolució, modernització de la societat la visió de la dona sobre l’ avortament ha canviat com també el concepte de la família , abans no es podia avortar lliurament com ara, les dones havien de anar a avortar clandestinament amb tots els riscos que comportava.
EliminaAfortunadament, el fet d’avortar ja no és un tema “tabou”, encara que a Andorra està prohibit avortar, les persones han de anar a Espanya o França per fer-ho. Considero que hem passat d’un extrem a l’altre, és a dir que segons quin jovent es considera la pastilla del l’endemà con un mètode anticonceptiu quan sabem perfectament que no ens protegeix contra les malalties de transmissió sexual.
Personalment estic a favor de l’avortament, ja que tothom es lliure de decidir de interrompre l’embaràs, tant per qüestions personals com per possibles complicacions: com malformacions del fetus. També penso que hauríem de insistir en la promoció i prevenció en la joventut amb programes on es tracten temes relacionats amb la sexualitat.
Per contra, estic en desacord que el tema de l’avortament es traslladi a nivell polític i religiós, no es poden generalitzar tots els casos, la decisió de avortar es personal i no es pot traslladar a nivells públics. Per això també és important tenir un marc legal ben definit.
Bones, jo crec que tota dona ha de tenir el dret a avortar si es el que dessitja, és evident que potser hi ha dones que abusen del fet que "puc avortar" i per tant no prenc mètodes anticonceptius, però potser aquests casos són mínims... com diu l'Anna tal i com ara està la vida, segur que moltes dones es veuen presionades a fer-ho perquè no tenen medis econòmics, ajudes, una estabilitat econòmica o fins i tot recolzament de la família...
ResponEliminaD'altra banda, una mica relacionat amb això i amb l'objecció de consiència sanitària aprofito per deixar un article que he trobat que m'ha semblat interessant:
http://www.temesdavui.org/ca/online/actualitat/recomanacions_per_regular_lobjeccio_de_consciencia_en_la_sanitat_un_dret_fonamental_en_perill