Es coneix com Consentiment Informat a la conformitat expressa del pacient, manifestada per escrit, prèvia l'obtenció de la informació adequada amb temps suficient, clarament comprensible per a ell, davant una intervenció quirúrgica, procediment diagnòstic o terapèutic invasiu i en general sempre que es duguin a terme procediments que comporten riscos rellevants per a la salut.
Segons la meva opinió estem arrivant a una situació on ens haurem de justificar per a tot. I per a poder evitar aquests tipus de situacions, hauriem de diposar de tot tipus de documents informant totes les "praxis" que es realitzin. Però, crec que aquesta solució seria insostenible!
En la meva opinió la informació ha de ser obligatòria, el problema és saber fins a quin punt podem arribar a detallar la informació. Si per cada acte haguéssim de dir tots els efectes adversos o possibles complicacions (fins i tot les menys comuns), possiblement ens dificultaria la feina. Si es protocol•litzessin totes les actuacions seria més limitant de cara al professional però seria la manera de cobrir-se les espatlles davant d’una possible denúncia. Pot ser no caldria aquesta rigidesa ja que pot molestar, però crec que la societat en la qual vivim està avançant cap aquesta camí i doncs que podria arribar a ser adequat el fet de protocol•litzar-ho tot.
Aquesta situació és molt complicada, tots sabem que no es pot donar tota la informació de cada vacuna que s'ha d'administrar. De fet sempre es dona la informació més bàsica i pel que fa els efectes adversos sempre s'expliquen els més freqüents. Estic doncs d'acord amb el que ha dit la Elisabeth, de fet crec que seria convenient que es protocol·litzessin totes les actuacions tot i sabent que això ens limitaria a fer moltes coses però com ha dit la Elisabeth, és una de les poques solucions per a que infermeria es protegeixi d'alguna manera.
Hola a tots!! En aquesta situació com esteu comentan ,considero força beneficios per a tots els que treballem a la sanitat, donar l'informació adequada a cada acte quirúrgic o en les funcions que els donem als usuaris. Encara que això ens pugui crea més feina en realitat és el nostre deure explicar el que realitzem als afectats. No hem sigut conscients, que la persona que és dona plenament a les teves mans i que confiar en tu, te el dret a demanar tota l'informació del que és farà, per altra banda, crec també ,que tot això ens protegeix molt i farà que la gent valori realment la gran responsabilitat que tenim en la feina i els riscos que la comporta.
Bones, Jo també penso que hauria de ser obligatori donar tota la informació, però també penso com la Eli fins a quin punt hem de donar tota la informació de totes les tècniques que fem com per exemple per fer una analitica, a més a més penso que tampoc disposem del temps necessari per donar sempre tota la informació de certes técniques. Ara bé sempre com a professionals ens veurem beneficiats de donar tota la informació ja que penso que és la nostra obligació informar als usuaris.
Veien aquestes situacions queda de manifest la importància de donar la informació adient als usuaris i mes tenint en compte que estem rodejats de gent que vol treure algun profit dels nostres errors. Es cert que fer servir el consentiment informat per tot ens comportarà molta feina, però en la meva opinió, penso que es millor això que no ens demandin per qualsevol situació.
Bones! He trobat aquest tema, que segons el que he llegit, havia creat polèmica el fet d'engendrar un nen i seleccionar-lo genèticament per a que quan neixi, pugui curar al seu germà (o germana gran) d'una malaltia; pero una llei a Espanya al 2006, ho va autoritzar. Abans, però, hi havien dos partits polítics que s'hi oposaven; i a la 2ª web que he ficat, es va fer una enquesta on hi havien tres opcions
¿Tendrías un hijo para salvar a otro?
Sí, sin dudarlo……………………………….70%
Sólo tras agotar todas las alternativas………………………...23%
El fet de "jugar" amb les cèl•lules mare provoca un dilema ètic, pel possible mal ús o abús que se li pugui donar a aquestes noves tècniques. En aquest cas jo trobo encertat el fet de modificar genèticament al segon nadó per tal de poder “curar” el primer fill ja que aquest també té dret a que se’l tracti adequadament. Així doncs crec que el fet de manipular genèticament els embrions hauria de ser un fet restringit per a cassos com aquest on es pugui demostrar que és per un motiu vàlid i no perquè prefereixin tenir a un nen en comptes d’una nena.
Pel que fa el cas que ens ha exposat la Gladys, el fet de modificar genèticament el segon fill per a tractar la malaltia del primer em sembla bé sempre i quan i hagi algun tipus de restricció per a que no es faci un abús d'aquesta tècnica. És normal que els pares facin tot el possible per a salvar un fill i és llògic que utilitzin aquesta tècnica i més sabent que aquest segon fill no tindrà la mateixa malaltia que el primer.
Hola a tots! El tema que ens plateja la gladys és força modificable, o sigui, depen la situació on et trobis , com diu tothom , quan ets pare o mare es desperten en tú uns sentiments molt forts cap als fills i entenc perfectament aquesta situació. és normal que vulguin tenir un altre fill per tractar la malaltia del primer fill. Però tampoc podem oblidar que les modificacions genètiques sempre acabent portant altres problemes. Com ens comenta la salo,esperem que aquesta tècnica no és faci un abús. GRÀCIES..
Estic d'acord amb els meus companys ja que no trobo cap problema en canviar la genètica d'un embrió per tal de poder curar al seu germà. No obstant és important tenir certes restriccions ja que sinó podem arribar a fer un mal ús.
Hola , personalment penso que és un sentiment natural que els pares vulguin aprofitar la genètica per poder ajudar al seu fill. No obstant penso que aquesta darrera tècnica només hauria de fer-se en casos crítics o bé extrems i per tant envitar-ne l'abús fent una selecció de les situacions que mereixen tenir i fer aquets tipus de intervencions.
Jo també penso que ésnormal qu aquets pares vulguin ajudar al seu primer fill a través de la genética, penso que molts pares ho farien. Ara, també crec que s'ha de saber seleccionar molt bé les situacions en les quals s'utilitza la genética ja que es pot utilitzar en situacions no gaire ètiques com ara el que s'ha parlat en diverses situacions d'utilitzar la genética per fer un bebe a la carta. Però en aquest cas penso que si que és ètic ja que molts pares ho farien per tal d'ajudar al seu germà.
Sincerament jo també o faria sempre i quant sigui per us terapèutic i tingui coneixements de tots els efectes secundaris, en aquest cas per salva la vida d’un nen. No se si estem jugant amb les lleis de la natura, seleccionant els sexe o característiques del nen. Però suposo que cadascú analitza les situacions envers els seus interessos.
La noticia que ha adjuntat l'Ivan ma impactat. En un primer moment puc arribar a entre la desesperació dels pares envers a la malaltia però no el fet de voler donar la culpa a una simple vacuna. No considero que haguem de justificar ni fer consentiment informat de tot el que fem ja que perdríem més temps i com no hem disposem de molt les nostres intervencions no serien tant efectives.
De la notícia que ha penjat l'Ivan puc entendre aquests pares, que sembla ser que tenien un nen sa i arrel de la vacuna el nen presenta aquesta malaltia i tot el que comporta aquesta situació. Però el que em sembla perillós és que sembla ser que sí que estem arribant a extrems tant extrems que, qui no ens diu que d'aquí pocs anys per fer un control d'una glicèmia capil•lar també haurem de demanar consentiment informat? Com diu la Sandra, tot això faria que les nostres intervencions fossin menys efectives.
De la notícia de la Gladys, em sembla recordar que quan va sortir la llei a espanya va crear molt rebombori perquè hi havia una llista d'espera per a poder utilitzar aquesta tècnica, de fet, la setmana passada o fa un parell de setmanes va sortir al telediari la notícia de què havia nascut el "segon nen medicament" per a salvar un germà, arrel d'aquesta llei del 2006. Però la meva pregunta és, un nen que ha estat engendrat en un laboratori perquè sigui genèticament compatible amb el seu germà, és un nen medicament? Llavors tota la gent que fa donació d'òrgans i salven la vida d'altres persones que són? Són persones medicament, també? No sé, crec que s'ha de fer un control de totes aquests avanços científics, perquè ja se sap que el que és bo, depenent de qui ho utilitzi pot ser perjudicial, però estem parlant de salvar vides humanes, de nens petits,... i no crec que faci falta "batejar-los" amb aquests noms per part de la prensa. Jo estaria totalment d'acord amb la primera opció igual que la Gladys, el que sigui per salvar a un fill, no?
Us penjo un parell de notícies de fa varis anys. Les notícies parlen del cas del doctor Maeso, un anestesista de la Comunitat Valenciana que va arribar a contagiar d'hepatitis C a més de 200 pacients, ja que sembla ser que ell mateix es punxava amb el material que després utilitzava per anestesiar als pacients.
Què en penseu, creieu que era mala praxis o simplement que era una "crueltat" per part d'un metge cap als seus pacients? Perquè si ell era metge i tenia els coneixements suficients per saber que la hepatitis C es contagia sang amb sang...
Pel que fa la noticia sobre els bebès medicaments, es crea un problema ètic, com per exemple va passar quan va néixer el primera nena amb el mètode de fecundació in vitro l’any 1978. Avui en dia és una tècnica normal que ha ajudat a moltes parelles ha tenir fills. No podem frenar els avenços científics, per tant la ètica també ha de posar-se al dia per poder anticipar-se aquets tipus de problemes. Aquesta evolució crea uns problemes bioètiques, com per exemple la manipulació genètica del fetus. Per tant si tingues un fill amb un problema con aquest, faria lo mateix que el cas de la noticia.
HOLA: us enllaço una notícia relacionada amb el tema aportat per l'Ivan i comentat a classe: com és que sorgeixen brots de malalties teòricament eradicades? fa reflexionar sobre com influencia una desició individual a la resta de persones (salut pública, risc terceres persones...)
Bones, us penji una notícia relacionada amb la de la Gladys, la que utilitzen la genética per a ajudar a el seu germà, però en aquest cas no és per ajudar, sinó per tenir un nen a la carta. Es a dir poder escollir com serà el teu fill.L'Enllaç és aquest: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/03/03/biociencia/1236080017.html
Personalment, jo estaria en contra de la idea que es presenta a l'article de la Bea, ja que segons el meu parer, no seria étic seleccionar embrions per escollir un color d'ulls o de cabell determinat.
Hola, estic totalment d'acord amb el comentari de la Gladys referent a l'article de la Bea, em sembla escandalos arriba fins aquests extrems!! De fet si es pogués arribar a escollir el color d’ulls, altura així com la força física estaríem tornant a l’època de Hitler on només una raça seria superior i les altres serien erradicades? On quedaria la diversitat?
Què en penseu d'aquesta notícia?
ResponEliminaTrobeu que estem arrivan a extrems?
http://heraldodeoregon.wordpress.com/2012/01/13/condena-de-470-000-e-por-no-dar-ci-en-la-vacuna-de-la-triple-virica/
Es coneix com Consentiment Informat a la conformitat expressa del pacient, manifestada per escrit, prèvia l'obtenció de la informació adequada amb temps suficient, clarament comprensible per a ell, davant una intervenció quirúrgica, procediment diagnòstic o terapèutic invasiu i en general sempre que es duguin a terme procediments que comporten riscos rellevants per a la salut.
Segons la meva opinió estem arrivant a una situació on ens haurem de justificar per a tot.
I per a poder evitar aquests tipus de situacions, hauriem de diposar de tot tipus de documents informant totes les "praxis" que es realitzin. Però, crec que aquesta solució seria insostenible!
En la meva opinió la informació ha de ser obligatòria, el problema és saber fins a quin punt podem arribar a detallar la informació. Si per cada acte haguéssim de dir tots els efectes adversos o possibles complicacions (fins i tot les menys comuns), possiblement ens dificultaria la feina.
EliminaSi es protocol•litzessin totes les actuacions seria més limitant de cara al professional però seria la manera de cobrir-se les espatlles davant d’una possible denúncia. Pot ser no caldria aquesta rigidesa ja que pot molestar, però crec que la societat en la qual vivim està avançant cap aquesta camí i doncs que podria arribar a ser adequat el fet de protocol•litzar-ho tot.
Aquesta situació és molt complicada, tots sabem que no es pot donar tota la informació de cada vacuna que s'ha d'administrar. De fet sempre es dona la informació més bàsica i pel que fa els efectes adversos sempre s'expliquen els més freqüents. Estic doncs d'acord amb el que ha dit la Elisabeth, de fet crec que seria convenient que es protocol·litzessin totes les actuacions tot i sabent que això ens limitaria a fer moltes coses però com ha dit la Elisabeth, és una de les poques solucions per a que infermeria es protegeixi d'alguna manera.
EliminaHola a tots!!
EliminaEn aquesta situació com esteu comentan ,considero força beneficios per a tots els que treballem a la sanitat, donar l'informació adequada a cada acte quirúrgic o en les funcions que els donem als usuaris. Encara que això ens pugui crea més feina en realitat és el nostre deure explicar el que realitzem als afectats. No hem sigut conscients, que la persona que és dona plenament a les teves mans i que confiar en tu, te el dret a demanar tota l'informació del que és farà, per altra banda, crec també ,que tot això ens protegeix molt i farà que la gent valori realment la gran responsabilitat que tenim en la feina i els riscos que la comporta.
Bones,
EliminaJo també penso que hauria de ser obligatori donar tota la informació, però també penso com la Eli fins a quin punt hem de donar tota la informació de totes les tècniques que fem com per exemple per fer una analitica, a més a més penso que tampoc disposem del temps necessari per donar sempre tota la informació de certes técniques. Ara bé sempre com a professionals ens veurem beneficiats de donar tota la informació ja que penso que és la nostra obligació informar als usuaris.
Veien aquestes situacions queda de manifest la importància de donar la informació adient als usuaris i mes tenint en compte que estem rodejats de gent que vol treure algun profit dels nostres errors. Es cert que fer servir el consentiment informat per tot ens comportarà molta feina, però en la meva opinió, penso que es millor això que no ens demandin per qualsevol situació.
Eliminahttp://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/nace-sevilla-segundo-bebe-seleccionado-geneticamente-para-salvar-hermano-1410967
ResponEliminahttp://www.todopapas.com/bebe/salud-bebe/tener-un-hijo-para-salvar-a-otro-742
Bones! He trobat aquest tema, que segons el que he llegit, havia creat polèmica el fet d'engendrar un nen i seleccionar-lo genèticament per a que quan neixi, pugui curar al seu germà (o germana gran) d'una malaltia; pero una llei a Espanya al 2006, ho va autoritzar. Abans, però, hi havien dos partits polítics que s'hi oposaven; i a la 2ª web que he ficat, es va fer una enquesta on hi havien tres opcions
ResponElimina¿Tendrías un hijo para salvar a otro?
Sí, sin dudarlo……………………………….70%
Sólo tras agotar
todas las alternativas………………………...23%
No, no me parece ético……………………..7%
----------------------------------------
Jo estaria a favor de la 1ª opció, i vosaltres?
El fet de "jugar" amb les cèl•lules mare provoca un dilema ètic, pel possible mal ús o abús que se li pugui donar a aquestes noves tècniques. En aquest cas jo trobo encertat el fet de modificar genèticament al segon nadó per tal de poder “curar” el primer fill ja que aquest també té dret a que se’l tracti adequadament. Així doncs crec que el fet de manipular genèticament els embrions hauria de ser un fet restringit per a cassos com aquest on es pugui demostrar que és per un motiu vàlid i no perquè prefereixin tenir a un nen en comptes d’una nena.
EliminaPel que fa el cas que ens ha exposat la Gladys, el fet de modificar genèticament el segon fill per a tractar la malaltia del primer em sembla bé sempre i quan i hagi algun tipus de restricció per a que no es faci un abús d'aquesta tècnica. És normal que els pares facin tot el possible per a salvar un fill i és llògic que utilitzin aquesta tècnica i més sabent que aquest segon fill no tindrà la mateixa malaltia que el primer.
EliminaHola a tots! El tema que ens plateja la gladys és força modificable, o sigui, depen la situació on et trobis , com diu tothom , quan ets pare o mare es desperten en tú uns sentiments molt forts cap als fills i entenc perfectament aquesta situació. és normal que vulguin tenir un altre fill per tractar la malaltia del primer fill. Però tampoc podem oblidar que les modificacions genètiques sempre acabent portant altres problemes.
EliminaCom ens comenta la salo,esperem que aquesta tècnica no és faci un abús. GRÀCIES..
Estic d'acord amb els meus companys ja que no trobo cap problema en canviar la genètica d'un embrió per tal de poder curar al seu germà. No obstant és important tenir certes restriccions ja que sinó podem arribar a fer un mal ús.
EliminaHola , personalment penso que és un sentiment natural que els pares vulguin aprofitar la genètica per poder ajudar al seu fill. No obstant penso que aquesta darrera tècnica només hauria de fer-se en casos crítics o bé extrems i per tant envitar-ne l'abús fent una selecció de les situacions que mereixen tenir i fer aquets tipus de intervencions.
EliminaJo també penso que ésnormal qu aquets pares vulguin ajudar al seu primer fill a través de la genética, penso que molts pares ho farien. Ara, també crec que s'ha de saber seleccionar molt bé les situacions en les quals s'utilitza la genética ja que es pot utilitzar en situacions no gaire ètiques com ara el que s'ha parlat en diverses situacions d'utilitzar la genética per fer un bebe a la carta. Però en aquest cas penso que si que és ètic ja que molts pares ho farien per tal d'ajudar al seu germà.
EliminaSincerament jo també o faria sempre i quant sigui per us terapèutic i tingui coneixements de tots els efectes secundaris, en aquest cas per salva la vida d’un nen. No se si estem jugant amb les lleis de la natura, seleccionant els sexe o característiques del nen. Però suposo que cadascú analitza les situacions envers els seus interessos.
EliminaLa noticia que ha adjuntat l'Ivan ma impactat. En un primer moment puc arribar a entre la desesperació dels pares envers a la malaltia però no el fet de voler donar la culpa a una simple vacuna.
ResponEliminaNo considero que haguem de justificar ni fer consentiment informat de tot el que fem ja que perdríem més temps i com no hem disposem de molt les nostres intervencions no serien tant efectives.
Sempre hem d'aportar informacions però, fins a quin punt hem de firmar un paper per tal d'actuar?
EliminaDe la notícia que ha penjat l'Ivan puc entendre aquests pares, que sembla ser que tenien un nen sa i arrel de la vacuna el nen presenta aquesta malaltia i tot el que comporta aquesta situació.
ResponEliminaPerò el que em sembla perillós és que sembla ser que sí que estem arribant a extrems tant extrems que, qui no ens diu que d'aquí pocs anys per fer un control d'una glicèmia capil•lar també haurem de demanar consentiment informat?
Com diu la Sandra, tot això faria que les nostres intervencions fossin menys efectives.
De la notícia de la Gladys, em sembla recordar que quan va sortir la llei a espanya va crear molt rebombori perquè hi havia una llista d'espera per a poder utilitzar aquesta tècnica, de fet, la setmana passada o fa un parell de setmanes va sortir al telediari la notícia de què havia nascut el "segon nen medicament" per a salvar un germà, arrel d'aquesta llei del 2006.
ResponEliminaPerò la meva pregunta és, un nen que ha estat engendrat en un laboratori perquè sigui genèticament compatible amb el seu germà, és un nen medicament? Llavors tota la gent que fa donació d'òrgans i salven la vida d'altres persones que són? Són persones medicament, també?
No sé, crec que s'ha de fer un control de totes aquests avanços científics, perquè ja se sap que el que és bo, depenent de qui ho utilitzi pot ser perjudicial, però estem parlant de salvar vides humanes, de nens petits,... i no crec que faci falta "batejar-los" amb aquests noms per part de la prensa.
Jo estaria totalment d'acord amb la primera opció igual que la Gladys, el que sigui per salvar a un fill, no?
Us penjo un parell de notícies de fa varis anys. Les notícies parlen del cas del doctor Maeso, un anestesista de la Comunitat Valenciana que va arribar a contagiar d'hepatitis C a més de 200 pacients, ja que sembla ser que ell mateix es punxava amb el material que després utilitzava per anestesiar als pacients.
ResponEliminahttp://elpais.com/diario/2007/05/16/sociedad/1179266402_850215.html
http://www.lexureditorial.com/noticias/0603/09181243.htm
Què en penseu, creieu que era mala praxis o simplement que era una "crueltat" per part d'un metge cap als seus pacients? Perquè si ell era metge i tenia els coneixements suficients per saber que la hepatitis C es contagia sang amb sang...
Pel que fa la noticia sobre els bebès medicaments, es crea un problema ètic, com per exemple va passar quan va néixer el primera nena amb el mètode de fecundació in vitro l’any 1978.
EliminaAvui en dia és una tècnica normal que ha ajudat a moltes parelles ha tenir fills.
No podem frenar els avenços científics, per tant la ètica també ha de posar-se al dia per poder anticipar-se aquets tipus de problemes.
Aquesta evolució crea uns problemes bioètiques, com per exemple la manipulació genètica del fetus.
Per tant si tingues un fill amb un problema con aquest, faria lo mateix que el cas de la noticia.
HOLA:
ResponEliminaus enllaço una notícia relacionada amb el tema aportat per l'Ivan i comentat a classe: com és que sorgeixen brots de malalties teòricament eradicades? fa reflexionar sobre com influencia una desició individual a la resta de persones (salut pública, risc terceres persones...)
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/20/malalties-xarampio-tos-ferina-rubeola-repunten-negativa-vacunar-se/488298.html
Bones, us penji una notícia relacionada amb la de la Gladys, la que utilitzen la genética per a ajudar a el seu germà, però en aquest cas no és per ajudar, sinó per tenir un nen a la carta. Es a dir poder escollir com serà el teu fill.L'Enllaç és aquest:
ResponEliminahttp://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/03/03/biociencia/1236080017.html
Personalment, jo estaria en contra de la idea que es presenta a l'article de la Bea, ja que segons el meu parer, no seria étic seleccionar embrions per escollir un color d'ulls o de cabell determinat.
ResponEliminaHola, estic totalment d'acord amb el comentari de la Gladys referent a l'article de la Bea, em sembla escandalos arriba fins aquests extrems!!
EliminaDe fet si es pogués arribar a escollir el color d’ulls, altura així com la força física estaríem tornant a l’època de Hitler on només una raça seria superior i les altres serien erradicades? On quedaria la diversitat?