Anna: Hola a tots!!! Aqui us adjunto aquest enllaç del tema de l'eutanasia , un tema que m'interesa i voldria saber les vostres opinions. Personalment estic a favor de l'eutanasia perque considero que és una voluntat de la persona i que cada un te el dret de morir dignament i sense patiment. que en penseu vosaltres ? un saludo a tots!! http://www.lavanguardia.com/local/agencias/20110825/54205254472/la-asociacion-derecho-a-vivir-preve-denunciar-a-montero-por-dejar-de-alimentar-a-una-anciana.html, por Anna.
Beatriz Gudiña: Jo també penso que tothom ha de poder escollir com morir i que tothom té dret a morir dignament. Però jo també penso com la Sandra que deixant de alimentar-la que no és una manera de morir digna per a la persona. Peró també crec que s'ha de respectar l'opinió d'aquesta senyora que no vol viure i es ella la que decideix com vol morir
Carlos: Com la resta de companys penso que tothom a de tenir dret a morir dignament, però s'han de canviar moltes coses perquè això sigui possible. Això si, s'ha d'anar al tanto, perquè com ha comentat la Maria, qui ho decideix la persona o la família?. Com tots els temes que estem tractant la gent pot fer bon us o no inclús sobre aquest tema!
Carol: jo estic d'acord en respectar la decisió de la persona però esta per escrit el seu desig? i a mes el mínim perquè la persona mentre no mori tingui uns mínims cures per no patir,la cura a aquesta persona ha d'estar per davant de tot
Nuria Dalleres: Personalment, jo estic a favor de l'eutanàsia ja que penso el mateix que la estefi, tots nosaltres com a persones tenim dret a decidir si volem continuar visquen en aquestes condicions o directament morrir. Per tant la nostra voluntat hauria de poder ser respectada. Tenim dret, com a persones que som de morrir dignament i evitar sobretot el patiment. No obstant, el que no podem fer com a professionals sanitaries és no respectar les normes, el codi que prohibeix la pràctica de l'eutanàsia. El fet de parar l'alimentació a una persona que soposadament vol morrir en aquest cas no esta justificat ja que no és legal i considero que no és massa ètic de cara a la nostra professionalitat. Penso que mentre aquesta darrera pràtica no sigui legal, no s'hauria de fer com a precaució per al personal sanitari ja que després la culpa i la responsabilitat recaurà sobre l'equip
Maria: Pel que fa a la pregunta de l'Anna, personalment crec que cadascú si té el dret de decidir viure d'una determinada manera, també hauria de tenir el dret de decidir com morir. De totes maneres, no m'acaba de quedar clar si en aquest cas la senyora és realment ella qui decideix que no vol viure en aquestes condicions i en quin moment ho va decidir, i a qui li va informar, perquè a la notícia es diu que és el fill que ho demana perquè la senyora així ho volia quan estava conscient
Sandra: Estic totalment d'acord amb el que diu l'Ivan, és veritat que totes les persones hem de tenir un final de vida digne i morir en les millors condicions, però és evident que si la llei diu que no es pot fer eutenàsia, de cap tipus ni activa ni passiva, per molt que la persona que vulgui morir ja, crec que no és la manera el deixar de donar-li de menjar, vamos jo crec que no és morir dignament el fet que deixin morir algú per falta d'alimentació... ja no dic una alimentació x sonda, o parenteral però un mínim de un aport de líquids crec que és fonamental.. i no crec que d'aquesta manera el que facis és allargar la mort si no que el que estas fent és mantenir en unes condicions mínimes a aquesta persona fins el dia que arribi aquesta mort
Ivan: Personalment opino que tothom té dret a decidir com vol morir i en quines condicions. Però actualment ens regim per un Codi Penal. Per poder exercicir el nostre dret a escollir "el tipus de mort" desitjada hem de lluitar per canviar la legislació. sempre i quan es respectin els drets fonamentals.
Salomé: Jo penso que si una persona no té unes condicions mínimes en el final de vida, hauria de tenir el dret de morir si és el que realment desitja. Considero que cadascú pot decidir si vol continuar vivint o no. El fet de no donar alimentació a algú quan és la persona qui ho demana, no hauria de ser penalitzat ja que una vegada més repeteixo que cadascú té dret a morir com decideixi que és la millor manera de fer-ho. De fet no crec que sigui útil allargar la vida d'una persona que està patint quan sempre s'ha dit que hem de morir amb dignitat. Simplement deixant d'alimentar a una persona, estem deixant que la malaltia progressi naturalment ja que aquestes persones ja no s'alimenten de manera voluntària i aquest fet el provoca la malaltia que tenen. Així doncs forçant aquesta alimentació l'únic que es fa és allargar la vida d'una persona que en realitat no vol continuar vivint i que està patint només pel fet de no poder morir en pau i com ella vol (a part de patir per tota la vida...
Estefi: En quan a l’eutanàsia penso que tota persona te dret a una mort digna, si aquestes son les seves voluntats, per això la importància de deixar-ho per escrit amb el document de voluntat anticipades. Cal tenir en compte que el personal mèdic, tendeix a l’aferrissament terapèutic per respectar les voluntats de la família com per exemple: provar tractaments experimentals abans de llençar la tovallola. Aquest tema, torna a l’actualitat cada vegada que una persona demana a morir dignament i es transforma en una batalla legal davant dels jutjats, no seria hora avui en dia de tenir una llei que contemples aquest dret?
Concordo amb els companys, que tothom té dret a una mort digna, però deixar d’alimentar a algun es digne?? Tenim que assegurar les cures pal•liatives, intentar que la persona estigui en les millors condicions possibles fins que arribi la seva hora, evidentment és important que la persona no pateixi. En aquest cas, no és la senyora que ho expressa per ella mateixa que vol morir, sinó que és el seu fill que ho diu. Penso que en aquest tema tan delicat, per demanar l’eutanàsia, tindria que ser la persona afecta que ho expressi ella mateixa i en condicions psicològiques adequades és a dir, ella té de saber i ser conscient de la seva situació i de la seva decisió de morir. En aquest cas la senyora ja no es pot expressar, llavors considero que tindria que haver algo per escrit , que fossi una voluntat seva, ja pensava i dita abans, però aquí es el fill que ho diu, no ella! Ens podem fiar??? Evidentment que la família també juga un paper important, però penso que és la persona que té el dret de decidí sobre la seva vida o mort...
Hola a tots! en mi opinión el tema de la eutanasia es muy distinto a los cuidados paliativos de una persona, cuando se hacen cuidados paliativos es a personas q tienen alguna enfermedad crónica progresiva donde no hay mejoría, donde la persona solo ira empeorando todo su sistema ira a peor, entiendo q no tiene chances de continuar con vida, solo esperar q su corazón finalmente deje de latir, los cuidados q se le hacen a este tipo de pacientes son para remediar su sufrimiento y conseguir un mínimo confort si es q es posible porq la persona realmente SUFRE de dolor, cada movimiento cada respiración, cada trago significa dolor...creo q en estos casos es humano ir sedando a estas personas q se encuentran en el final de sus vidas y ayudarla a dejar de sufrir...es algo casi obligatorio, y evidentemente la sedación acelerara su defunción. Por la eutanasia, creo q toda persona debería tener el derecho de decidir sobre la interrupción de su vida con eso estoy de acuerdo, pero la suposición de aceptar una ley así debería involucrar varios pre-requisitos; sobre todo el de salud mental de aquella persona, ya q por norma general el ser humano tiene el instinto de supervivencia, evidentemente estas personas están limitadas en todo sentido, pero Y si tuviesen unos cuidados como corresponde?, si tuviesen el apoyo de sus seres queridos?, si no se sienten una molestia?, deberían tener la necesidad de acabar con su vida? quizás no...o quizás si pero estaría bien contemplarlo. Quiero decir q colaborar con la interrupción de la vida de una persona no debe ser algo mas, del día a día dentro de los procedimientos enfermeros, médicos, etc. De todas maneras antes de colaborar con su muerte, pienso q la ley se debería asegurar con motivos suficientes para otorgar el si a la persona q lo solicita.
Anna: Hola a tots!!! Aqui us adjunto aquest enllaç del tema de l'eutanasia , un tema que m'interesa i voldria saber les vostres opinions. Personalment estic a favor de l'eutanasia perque considero que és una voluntat de la persona i que cada un te el dret de morir dignament i sense patiment. que en penseu vosaltres ? un saludo a tots!! http://www.lavanguardia.com/local/agencias/20110825/54205254472/la-asociacion-derecho-a-vivir-preve-denunciar-a-montero-por-dejar-de-alimentar-a-una-anciana.html, por Anna.
ResponEliminaBeatriz Gudiña: Jo també penso que tothom ha de poder escollir com morir i que tothom té dret a morir dignament. Però jo també penso com la Sandra que deixant de alimentar-la que no és una manera de morir digna per a la persona. Peró també crec que s'ha de respectar l'opinió d'aquesta senyora que no vol viure i es ella la que decideix com vol morir
ResponEliminaCarlos: Com la resta de companys penso que tothom a de tenir dret a morir dignament, però s'han de canviar moltes coses perquè això sigui possible. Això si, s'ha d'anar al tanto, perquè com ha comentat la Maria, qui ho decideix la persona o la família?. Com tots els temes que estem tractant la gent pot fer bon us o no inclús sobre aquest tema!
ResponEliminaCarol: jo estic d'acord en respectar la decisió de la persona però esta per escrit el seu desig? i a mes el mínim perquè la persona mentre no mori tingui uns mínims cures per no patir,la cura a aquesta persona ha d'estar per davant de tot
ResponEliminaNuria Dalleres: Personalment, jo estic a favor de l'eutanàsia ja que penso el mateix que la estefi, tots nosaltres com a persones tenim dret a decidir si volem continuar visquen en aquestes condicions o directament morrir. Per tant la nostra voluntat hauria de poder ser respectada. Tenim dret, com a persones que som de morrir dignament i evitar sobretot el patiment. No obstant, el que no podem fer com a professionals sanitaries és no respectar les normes, el codi que prohibeix la pràctica de l'eutanàsia. El fet de parar l'alimentació a una persona que soposadament vol morrir en aquest cas no esta justificat ja que no és legal i considero que no és massa ètic de cara a la nostra professionalitat. Penso que mentre aquesta darrera pràtica no sigui legal, no s'hauria de fer com a precaució per al personal sanitari ja que després la culpa i la responsabilitat recaurà sobre l'equip
ResponEliminaMaria: Pel que fa a la pregunta de l'Anna, personalment crec que cadascú si té el dret de decidir viure d'una determinada manera, també hauria de tenir el dret de decidir com morir. De totes maneres, no m'acaba de quedar clar si en aquest cas la senyora és realment ella qui decideix que no vol viure en aquestes condicions i en quin moment ho va decidir, i a qui li va informar, perquè a la notícia es diu que és el fill que ho demana perquè la senyora així ho volia quan estava conscient
ResponEliminaSandra: Estic totalment d'acord amb el que diu l'Ivan, és veritat que totes les persones hem de tenir un final de vida digne i morir en les millors condicions, però és evident que si la llei diu que no es pot fer eutenàsia, de cap tipus ni activa ni passiva, per molt que la persona que vulgui morir ja, crec que no és la manera el deixar de donar-li de menjar, vamos jo crec que no és morir dignament el fet que deixin morir algú per falta d'alimentació... ja no dic una alimentació x sonda, o parenteral però un mínim de un aport de líquids crec que és fonamental.. i no crec que d'aquesta manera el que facis és allargar la mort si no que el que estas fent és mantenir en unes condicions mínimes a aquesta persona fins el dia que arribi aquesta mort
ResponEliminaIvan: Personalment opino que tothom té dret a decidir com vol morir i en quines condicions. Però actualment ens regim per un Codi Penal. Per poder exercicir el nostre dret a escollir "el tipus de mort" desitjada hem de lluitar per canviar la legislació. sempre i quan es respectin els drets fonamentals.
ResponEliminaSalomé: Jo penso que si una persona no té unes condicions mínimes en el final de vida, hauria de tenir el dret de morir si és el que realment desitja. Considero que cadascú pot decidir si vol continuar vivint o no. El fet de no donar alimentació a algú quan és la persona qui ho demana, no hauria de ser penalitzat ja que una vegada més repeteixo que cadascú té dret a morir com decideixi que és la millor manera de fer-ho. De fet no crec que sigui útil allargar la vida d'una persona que està patint quan sempre s'ha dit que hem de morir amb dignitat. Simplement deixant d'alimentar a una persona, estem deixant que la malaltia progressi naturalment ja que aquestes persones ja no s'alimenten de manera voluntària i aquest fet el provoca la malaltia que tenen. Així doncs forçant aquesta alimentació l'únic que es fa és allargar la vida d'una persona que en realitat no vol continuar vivint i que està patint només pel fet de no poder morir en pau i com ella vol (a part de patir per tota la vida...
ResponEliminaEstefi: En quan a l’eutanàsia penso que tota persona te dret a una mort digna, si aquestes son les seves voluntats, per això la importància de deixar-ho per escrit amb el document de voluntat anticipades. Cal tenir en compte que el personal mèdic, tendeix a l’aferrissament terapèutic per respectar les voluntats de la família com per exemple: provar tractaments experimentals abans de llençar la tovallola. Aquest tema, torna a l’actualitat cada vegada que una persona demana a morir dignament i es transforma en una batalla legal davant dels jutjats, no seria hora avui en dia de tenir una llei que contemples aquest dret?
ResponEliminaHola:
ResponEliminaus enllaço aquest document del 2009 sobre eutanàsia i suïcidi assistit....
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/policypaper_3.pdf
salutacions,
Montserrat
Hola:
ResponEliminaus enllaço la pàgina d'una associació Dret a morir dignamnet:
http://www.eutanasia.ws/
salutacions,
Montserrat
Us penjo l'enllaç que he comentat a classe de la noia italiana
ResponEliminahttp://www.lanacion.com.ar/1096243-sacude-a-italia-un-caso-de-eutanasia
Concordo amb els companys, que tothom té dret a una mort digna, però deixar d’alimentar a algun es digne?? Tenim que assegurar les cures pal•liatives, intentar que la persona estigui en les millors condicions possibles fins que arribi la seva hora, evidentment és important que la persona no pateixi.
ResponEliminaEn aquest cas, no és la senyora que ho expressa per ella mateixa que vol morir, sinó que és el seu fill que ho diu. Penso que en aquest tema tan delicat, per demanar l’eutanàsia, tindria que ser la persona afecta que ho expressi ella mateixa i en condicions psicològiques adequades és a dir, ella té de saber i ser conscient de la seva situació i de la seva decisió de morir. En aquest cas la senyora ja no es pot expressar, llavors considero que tindria que haver algo per escrit , que fossi una voluntat seva, ja pensava i dita abans, però aquí es el fill que ho diu, no ella! Ens podem fiar??? Evidentment que la família també juga un paper important, però penso que és la persona que té el dret de decidí sobre la seva vida o mort...
Hola a tots! en mi opinión el tema de la eutanasia es muy distinto a los cuidados paliativos de una persona, cuando se hacen cuidados paliativos es a personas q tienen alguna enfermedad crónica progresiva donde no hay mejoría, donde la persona solo ira empeorando todo su sistema ira a peor, entiendo q no tiene chances de continuar con vida, solo esperar q su corazón finalmente deje de latir, los cuidados q se le hacen a este tipo de pacientes son para remediar su sufrimiento y conseguir un mínimo confort si es q es posible porq la persona realmente SUFRE de dolor, cada movimiento cada respiración, cada trago significa dolor...creo q en estos casos es humano ir sedando a estas personas q se encuentran en el final de sus vidas y ayudarla a dejar de sufrir...es algo casi obligatorio, y evidentemente la sedación acelerara su defunción.
ResponEliminaPor la eutanasia, creo q toda persona debería tener el derecho de decidir sobre la interrupción de su vida con eso estoy de acuerdo, pero la suposición de aceptar una ley así debería involucrar varios pre-requisitos; sobre todo el de salud mental de aquella persona, ya q por norma general el ser humano tiene el instinto de supervivencia, evidentemente estas personas están limitadas en todo sentido, pero Y si tuviesen unos cuidados como corresponde?, si tuviesen el apoyo de sus seres queridos?, si no se sienten una molestia?, deberían tener la necesidad de acabar con su vida? quizás no...o quizás si pero estaría bien contemplarlo. Quiero decir q colaborar con la interrupción de la vida de una persona no debe ser algo mas, del día a día dentro de los procedimientos enfermeros, médicos, etc. De todas maneras antes de colaborar con su muerte, pienso q la ley se debería asegurar con motivos suficientes para otorgar el si a la persona q lo solicita.